“Tot i que he tocat diversos gèneres, em sento bàsicament novel·lista. La novel·la permet expressar una visió del món, permet manipular la realitat i projectar el món interior de l’escriptor. No sé si cap d’aquestes tres coses es fa conscientment, perquè el procés de creació és complex. És un aiguabarreig de passió, d’obsessions, d’intuïcions i de dubtes, una dansa de fantasmes en la qual els lectors hi són i no hi són; és com la companyia que assaja amb el teatre buit. El novel·lista s’inventa històries i les explica com si tot fos veritat. Explota la fe del lector sabent que no és il·limitada: al lector se’l pot enganyar fins on ell vol ser enganyat, però no se l’ha de desenganyar mai. Per això, per fer-se creure, el novel·lista viu amb una antena desplegada a les històries que descabdella la vida i tafaneja pel dedins de les persones.
Potser, en el fons, la novel·la em permet explicar-me el món a mi mateix, articular la perplexitat de l’existència fent veure que és als altres a qui ho explico”