Priorat Versió Original

un espai i un temps per compartir art, pensament i territori, al gust de…

l’endemà del primer PVO amb MariaBarbal

El pati del Perxe s’ha quedat sol, però encara hi ressonen les paraules i els accents de Maria Barbal i els participants al primer cap de setmana de PRIORAT VERSIÓ ORIGINAL.

Han estat dos dies intensos, el temps ens ha estat propici. La companyia diversa i amb ganes de passar uns dies diferents i únics. Les tres session han estat riques i profitoses. N’hem après de tots colors…

Vistes del Priorat, des de la partida de les Solsides

La visita a la Figuera, un autèntic luxe, per les vistes, les històries del vi (tan literàries!) pel dinar espléndid de l’Albert i la Maria, en el celler convertit en menjador acollidor…
Per païr, la caminada fins al Molar, la represa del fil de la conversa que no para i visita mil i un paisatges de la mà de la Maria.

I al Celler de la Miloquera, diumenge a migdia, vam posar el punt i final, parlant encara de libres, d’aquí i d’arreu, de Txèquia i el món sencer…

 

 

 

 

Un fragment d’una de les participants…

Cap de setmana literari: Priorat Versió Original amb la Maria Barbal. Ella, set persones voltant pels camins del fet d’escriure i una terra que ens feia de mirall d’una manera de viure. Processos paral.lels -el vi, la creació literària. (I mires l’un, i l’altra, i t’adones que sí, que tots som conscients que hem estat parlant un mateix llenguatge). La Barbal va parlar de la necessitat d’entendre el canvi vital d’una generació -la dels nostres pares- que va topar amb la guerra. La Conxa reflexiona cada impàs d’una vida feta d’empentes que et van situant a un lloc o a un altre. Una pedra de tartera em sento com una pedra amuntegada en una tartera… que va entomant sol i vent. Fred i pluja. Quina màgia, la ficció, creant vida! Mira quins títols: La pressa del temps, Emma, País íntim. Cada dia penso en tu. Bella edat. Camins de quietud… Acompassats i rítmics. Ferms. Com la Maria. També ha estat un cap de setmana a l’entorn de la construcció estilística. Les variants dialectals, tan xocants, tan necessàries. Hem begut vins excel.lents, hem sabut de l’estèvia i la seva dolçor. Àpats cordials, menges mmm! com t’ho diria…has de venir i veure-ho (viure-ho) tu mateixa
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 8 Octubre 2012 by in narrativa.

CONVIDAT QUE JA HAN VINGUT… I PODEN TORNAR!

PEREJAUME

TONI SALA

JORDI CORNUDELLA

ENRIC CASASSES

Barcelona. Presentació del nou poemari d'Enric Casasses.

JOAN FRANCESC MIRA

FRANCESC SERÉS

MARIA BARBAL

XUAN BELLO

DOLORS MIQUEL

JOAN LLUÍS LLUÍS

MANUEL BAIXAULI

JOSEP PEDRALS

JOSEP PEDRALS

RAMON SOLSONA

SÍLVIA ALCÀNTARA

JOAN NOGUÉ

JOSEP CABRÉ

JOSEP CABRÉ, bariton. Director de "la Colombina"

MARC RECHA

IMMA MERINO

ANNA CASASSAS

ALBERT TORRESCASANA

ITZIAR GONZÁLEZ VIRÓS

MARINA GARCÉS

ARCADI OLIVERES

MIREN ETXEZARRETA

SERGI PICAZO-ROGER PALÀ

%d bloggers like this: