Priorat Versió Original

un espai i un temps per compartir art i territori, al gust de…

la crònica d’Eduard Ribera, al digital Núvol.com

Coneixia la Roser Vernet perquè vam coincidir en un curs sobre gestió del patrimoni literari al CAN de Farrera (Pallars Sobirà) la primavera de 2009.  La Roser és l’ànima del Perxe, una casa rural al Molar, al peu del Montsant  i al bell mig del Priorat, que a la vegada és la seu del Centre Quim Soler i de les trobades d’escriptors Priorat en Persona. El Perxe és el centre d’un univers on hi conflueixen i s’hi manifesten la identitat del territori i la literatura. Un microcosmos regit per l’estructura de la causalitat i la lògica de la casualitat, és a dir on res no passa perquè sí i on tot flueix de forma espontània. Amb aquest esperit, la Roser es va empescar la fórmula del Priorat Versió Original, un cap de setmana en què 10 persones comparteixen estada amb un escriptor per parlar sobre la seva obra i tot allò que s’escaigui, al temps que s’aprofita per conèixer la màgia paisatgística dels encontorns i l’exquisidesa dels productes de la terra. La causalitat i la casualitat han fet que tres anys després ens retrobéssim amb la Roser a casa seva.

Recentment vaig merèixer el Premi Núvol de Relat Curt 2012 i el premi consistia justament a gaudir del primer cap de setmana del Priorat Versió Original al Perxe en companyia de l’escriptora Maria Barbal. He de dir que l’experiència ha estat senzillament magnífica. Per molts motius. El primer, sens dubte, per l’aproximació a la persona i a l’obra de la Maria Barbal des d’una vivència que va molt més enllà de la lectura dels seus llibres o del retrat de la seva personalitat literària. Parlo d’un pla en què es trenquen les barreres formals entre l’autor i el lector i s’entra en un territori de complicitats que permet accedir a l’interior del mecanisme, als perquès que expliquen el sentit primigeni de la creació. En el nostre cas ha estat així i la Maria ens ha obert la porta al seu univers personal i literari. Al llarg de tres dies, la conversa ha anat fluint entre la història, la dialectologia, l’estil, les emocions, la naturalesa dels personatges, les analogies entre les disciplines artístiques, les escoles d’escriptura, la traducció, les adaptacions teatrals, el cinema…

Què us he de dir? Hem parlat de tot i de més. I ho hem fet amb naturalitat i amb franquesa, sense artifici ni impostació. Amb la proximitat que comporta dormir a l’habitació del costat o atansar el setrill de l’oli a taula a l’hora d’esmorzar. De passada hem après que el Priorat és una terra generosa i oberta que malda per fer-se veure i per fer-se valdre i que hi ha una sèrie de persones que tenen moltes ganes de fer les coses ben fetes, conscients que en l’univers finalment tot flueix gràcies a l’estructura de la causalitat i a la lògica de la casualitat.

Els qui tingueu interès a viure una experiència d’aquestes característiques us podeu informar de les properes estades (amb Sílvia Alcàntara, Ramon Solsona i d’altres) a Priorat Versió Original.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10 Octubre 2012 by in narrativa.

convidats des del 2012…

febrer 15 IMMA MERINO

febrer 15 MARC RECHA

desembre 14 -PEREJAUME

desembre 14 TONI SALAL

desembre 14 JORDI CORNUDELLA

ITZIAR GONZÁLEZ VIRÓS

XUAN BELLO,

DOLORS MIQUEL

JOAN LLUÍS LLUÍS

RAMON SOLSONA

MANUEL BAIXAULI

JOSEP PEDRALS

JOSEP PEDRALS

JOAN NOGUÉ

JOSEP CABRÉ

JOSEP CABRÉ, bariton. Director de "la Colombina"

SÍLVIA ALCÀNTARA

MARIA BARBAL

%d bloggers like this: