Priorat Versió Original

un espai i un temps per compartir art i territori, al gust de…

__PrioratVersióOriginal al gust de JOAN FRANCESC MIRA (13-15 de març 2015)

Barcelona. EntrevistLa segona cita d’enguany ens permet de compartir un cap de setmana amb un dels autors grans de la nostra literatura. Joan Francesc Mira és un home savi, de mirades àmplies i detallistes alhora.

Com diu Joan Josep Isern per cloure un article on repassa la seua obra… (és) Un autor exigent amb ell mateix, que des de sempre ha defugit els dictats de les modes, conscient que l’obra ben feta es cou a foc lent i a partir de les vivències i de les lectures personals. A l’empara d’autors de talla universal com Dante, Joyce, Proust, Borges, Faulkner o els seus estimats contemporanis nord-americans (Bellow, Roth, Mailer…), Joan F. Mira va bastint a poc a poc, sense moure gaire fressa, una de les obres més sòlides i personals de la nostra literatura.

I quan ell mateix ha de parlar d’ell mateix, enceta l’intent amb aquesta arrencada:

Em reconec, ara mateix, incapaç d’escriure ni un sol full, ni unes ratlles, sobre la meua modesta persona, sobre la meua condició d’escriptor o de ciutadà. No sabria com fer-ho: potser per falta de pràctica, o per excés de parlar i haver parlat, o escriure i haver escrit, sobre tantes altres persones i coses.

Tot i que parlant del fet d’escriure i de viure, com qui respon a una pregunta concreta afirma:

Escriure és la meua manera d’estar en el món. L’altra és la responsabilitat cívica.

De tot això anirà  aquest cap de setmana amb ell, al Priorat,  perquè aquest estar al món en el seu cas ens durà a conversar sobre

Europa, el país, el món,

Només cal llegir els diaris, mirar la tele o viatjar una miqueta, per comprovar que el nostre temps és el que més coses ha fet i ha desfet en tots els temps humans. (La innovació, 1999)

En aquestes societats de l’Europa occidental, que són les nostres, la violència ha estat, fins fa ben poc, part de la vida gairebé quotidiana de qui no se’n podia protegir: i els rics podien fer-ho i els pobres no. (La por antiga, les noves pors, 2003)

Escriure, viure, pensar  

La filosofia, en la meua història personal, és com un fons remot, no sé si sòlid o líquid (Una idea d’Europa, 1999)

La finalitat de la literatura no és tant explicar com expressar.(entrvista J. Noguero, 2001)

Els clàssics vius o morts

Potser veure moltíssims llibres junts em fa sentir com una possibilitat d’omnisciència, com si la fantasia de llegir tots els llibres del món fóra un equivalent de la condició divina. (Temps de llibers, 1996)

Hem destruït tota la consciència, la tradició de la cultura clàssica (tot un món de referències literàries, històriques, culturals, filosòfiques, plàstiques, visuals, vitals, religioses…), sense guanyar res en canvi, i això acabarà en ruïna o en barbàrie. (entrevista N. Cadenes 2008)

I recorrerem una part del nostre paisatge, perquè s’enriquixi amb la seua mirada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 4 Març 2015 by in literatrura, narrativa, pensament.

convidats des del 2012…

febrer 15 IMMA MERINO

febrer 15 MARC RECHA

desembre 14 -PEREJAUME

desembre 14 TONI SALAL

desembre 14 JORDI CORNUDELLA

ITZIAR GONZÁLEZ VIRÓS

XUAN BELLO,

DOLORS MIQUEL

JOAN LLUÍS LLUÍS

RAMON SOLSONA

MANUEL BAIXAULI

JOSEP PEDRALS

JOSEP PEDRALS

JOAN NOGUÉ

JOSEP CABRÉ

JOSEP CABRÉ, bariton. Director de "la Colombina"

SÍLVIA ALCÀNTARA

MARIA BARBAL

%d bloggers like this: