Entrevista a Vilaweb (desembre 2013)
MANUEL BAIXAULI (Sueca, 1963)
—Quin és el vostre ideal vital i professional?
Vital: viure intensament –sense destorbar ningú– els petits plaers quotidians, intel·lectuals i sensuals, i tindre amb qui compartir-los. Professional: fer una obra que irradie una seducció semblant a la del foc de la llar en una nit d’hivern.—Quin concepte us mereix la generació que us ha precedit?
No en tinc una visió global. Quina és la generació anterior? Monzó?… Em sent molt diferent d’ells, però també dels qui se suposa que són de la meua generació. Potser m’influeix més el lloc on visc, i ser de poble, que no l’any en què vaig nàixer.—Com voldríeu que fos el demà de Catalunya / les Illes Balears / el País Valencià?
Jo voldria uns Països Catalans independents, cultes, civilitzats –a la manera dels nòrdics–, respectuosos amb la natura i solidaris amb la resta del món.
Textos de l’autor a PRIORAT EN PERSONA
EL SEU BLOC: Escriure per poder viure
imatge del cap de setmana… anada a la vinya del Mas de l’hereu, a Bellmunt
àudio del programa “el club de la bona lletra”
Ball de vermut de cloenda de PrioratVersió Original, amb l’Home de la maleta i les seus músiques
“Em vas criar amb l’ànima discreta, just havia de servir per donar-me forma, com l’aire bufat que tensa el globus. Sens dubte perquè no prengués mal. Tu sabies massa d’agulles burxant que en un no res fan feina. Havia de saludar i donar les gràcies; a fora, no havia de fer-me veure, ai si cridava l’atenció!” País íntim
Si haguérem de deixar un comentari cada vegada que ens ho proposa la pantalla de l’ordinador, anàvem aviats. Però aquesta ocasió mereix un comentari, perquè al Perxe és un dels poquíssims indrets on pensar i crear t’ho tenen en compte. I la buidor i la banalitat que duem a dins s’omplin una mica, això és cert: amb l’ajuda del vi, que tot cal dir-ho… ignasi
L’ajuda del vi no seria fructífera si el receptor no estigués a l’alçada. Ben aviat hi tornarem! Al Perxe, quan vulguis!!